Joan Escalé i Boch

1960 Navarcles (Barcelona, Paisös catalans)

En Joan començà la seva descoberta de la muntanya i la natura quan tenia 9 anys a redós de la parròquia del seu municipi del Bages que organitzava campaments d’estiu. Les muntanyes que encerclen el Bages: Montserrat i El Montcau (Sant Llorenç del Munt) i el Prepirineu Berguedà (Pedraforca-Serra d’Ensija-Cadí) i Pirineu Ripollès (Puigmal-Taga) foren companyes de la seva adolescència. Després anaren caient les valls més allunyades del Pirineu per petjar-hi tots els cims de més de 3000 m. (els 213 catalogats). La fal·lera pels sostres del Pirineu no l’han fet mai desestimar altres cims celebrant amb l’ascenció del Pic de Cassamanya a Andorra el 2006 el seu cim 1000 acompanyat per una 50a d’amics muntanyencs. Als Alps i a l’Atles s’ha enfilat a una 50a de 4000. El senderisme també ha estat una altra de les seves alegries fent tot el GR-11 l’estiu del 1996 en 28 dies, el GR-20 l’estiu del 99 a Còrcega, el 2002 va recórrer el Camí de Sant Jaume de Saint-Jean Pied-de-Port a Fisterra en 25 jornades, una part del GR-7 des de Penyagolosa (Castelló) a Andorra en 18 trams. Una de les activitats més plaents de la seva vida ha estat desvetllar i transmetre l’amor a la muntanya i la natura als seus alumnes -doncs és Germà de La Salle-, treballant com a cap en diferents agrupaments escoltes: AE la Salle Barceloneta, AE Bonanova. I. fundant agrupaments: Agrupament Fent Camí (Tarragona), Agrupament Erol (Sant Celoni) amb un fort component muntanyenc i no urbanita com solen tendir malauradament avui molts dels agrupaments escoltes. El seu excursionisme és continuador de l’excursionisme clàssic que surt a la muntanya tot interessant-se pels elements globals que li ofereix: paisatge, flora, geologia, antropologia, història… i alhora ha estat tocat per la deriva a l’especilalització actual afeccionant-se per les curses de muntanya. Continua sortint mogut per aquesta munió d’esquers que li ofereix la muntanya.