Deu històries negreres Expediciones transatlantiques catalanes al segle XIX

L’infame transport a Amèrica d’africans per ser esclavitzats, durant els dos primers terços del segle XIX, va ser una pràctica molt estesa entre els marins catalans. Per exercir-la calia escapolir-se de la persecució dels vaixells britànics, exposar-se a greus malalties tropicals, corrompre les autoritats espanyoles i negociar amb despòtics caps locals africans que havien de proporcionar els esclaus. A vegades, fins i tot, davant la dificultat d’obtenir-los, practicar la pirateria. El llibre relata algunes d’aquestes expedicions negreres. Per als marins, algunes reeixides, altres fracassades. El primer relat es refereix a la realitzada l’any 1812, quan encara no s’havia prohibit el tràfic d’esclaus, per dues goletes comandades per pilots formats a l’escola d’Arenys de Mar. L’últim, a la realitzada l’any 1864, un any abans de la prohibició total de l’esclavitud als Estats Units, per Pere Mas “el Pigat”, conegut popularment com l’últim capità negrer de la costa catalana. El vaixell que capitanejava ja no era un veler. Era un vapor. L’esclavitud és un fenomen del passat però també del present. Mai com actualment hi ha hagut tantes persones esclavitzades. Per això, aquesta col·lecció s’interessa per tot tipus d’esclavituds, tant les registrades històricament com les vigents avui en dia. Ens servirem de mirades i perspectives diverses per estudiar i reflexionar sobre els processos d’esclavització, el tràfic de persones, l’ explotació del treball esclau, així com les lluites de les persones esclavitzades per assolir la llibertat, entre altres temes.

Director de la col·lecció: Martín Rodrigo y Alharilla